sábado, 17 de enero de 2009
TEXT ARGUMENTATIU
Text argumentatiu en contra l’eutanàsia:
El perquè del no davant de l’eutanàsia:
Tal i com afirmen fonts oficials holandeses, és necessari prohibir l’eutanàsia, ja que aquesta no tant sols podria aplicar-se a malalts terminals, sinó també aquells qui pateixen un quadre depressiu. D’una manera o una altra l’eutanàsia fa desaparèixer els més dèbils.
Com es pot mesurar el dolor o el patiment? Qui els mesura? Penso que és la pitjor discriminació, classificar les vides segons la seva qualitat o utilitat. Per altra banda pot haver-hi interessos de tot tipus en la mort d’una persona, tràfic d’organs, i sobretot de caire econòmics, com transmet el director de cinema Clint Eastwood en la pel·lícula Million Dollar Baby. Per tant penso que en el cas que es practiqués l’eutanàsia s’hauria d’estudiar molt bé l’entorn del malalt.
Crec que estar a favor de l’eutanàsia és no creure en l’esparança, considero que no és lluitar per la vida. En definitiva, si un pacient està d’acord que se li practiqui l’eutanàsia, se li està dient que la seva vida no val la pena i no es pot fer res per ell, i això és mentida, la ciència pot evolucionar, i no seria la primera vegada que la ciència ens sorprèn.
Redactat per: M. del Mar García .
1a Correció per la professora: Isabel Olid.
2n Redactat per: M. del Mar García
Enviat al blog per: M. del Mar García.
El perquè del no davant de l’eutanàsia:
Tal i com afirmen fonts oficials holandeses, és necessari prohibir l’eutanàsia, ja que aquesta no tant sols podria aplicar-se a malalts terminals, sinó també aquells qui pateixen un quadre depressiu. D’una manera o una altra l’eutanàsia fa desaparèixer els més dèbils.
Com es pot mesurar el dolor o el patiment? Qui els mesura? Penso que és la pitjor discriminació, classificar les vides segons la seva qualitat o utilitat. Per altra banda pot haver-hi interessos de tot tipus en la mort d’una persona, tràfic d’organs, i sobretot de caire econòmics, com transmet el director de cinema Clint Eastwood en la pel·lícula Million Dollar Baby. Per tant penso que en el cas que es practiqués l’eutanàsia s’hauria d’estudiar molt bé l’entorn del malalt.
Crec que estar a favor de l’eutanàsia és no creure en l’esparança, considero que no és lluitar per la vida. En definitiva, si un pacient està d’acord que se li practiqui l’eutanàsia, se li està dient que la seva vida no val la pena i no es pot fer res per ell, i això és mentida, la ciència pot evolucionar, i no seria la primera vegada que la ciència ens sorprèn.
Redactat per: M. del Mar García .
1a Correció per la professora: Isabel Olid.
2n Redactat per: M. del Mar García
Enviat al blog per: M. del Mar García.
TEXT ARGUMENTATIU
TEXT ARGUMENTATIU A FAVOR DE L’EUTANÀSIA
Molta gent no sap encara què és l’eutanàsia. L’eutanàsia és el dret que ha de tenir una persona a poder morir lliurement, sempre i quan aquesta persona no vulgui patir més per alguna malaltia o bé si ha tingut algun accident i aquesta persona s’ha quedat en estat vegetatiu i no es pot fer res per ajudar-la. En l’últim cas, una persona de família directa decidirà per aquesta si el que vol es deixar-la morir perquè no pateixi més o continuar amb aquesta persona connectada a una màquina per temps indefinit.
Malauradament, no tothom està a favor de que s’apliqui l’eutanàsia. Hi ha molta gent que diu que ajudar a acabar amb la vida d’una persona o deixar-la morir és poc ètic, però aquestes persones que pensen això segurament no s’han trobat mai en cap cas com aquest, llavors no saben com es pateix veient sofrir un malalt incurable que l’únic que vol és deixar de patir, deixar de sentir dolor. Si es trobessin en una situació com aquesta, segurament, canviarien d’opinió respecte a l’eutanàsia.
Hi ha hagut alguns casos força polèmics sobre l’eutanàsia. Un dels més importants al nostre país va ser el cas de Ramón San Pedro. Aquest home va sofrir un accident i com a conseqüència del mateix va quedar tetraplègic, és a dir, que no podia moure ni braços ni cames, només el cap. Ell volia acabar amb el seu infern d’una vegada per totes perquè no podria fer res i com que els metges no el deixaven morir una amiga seva el va ajudar donant-li cianur. Aquest cas és una mica dràstic, però aquí es veu el patiment que devia tenir aquest home per demanar-li una ajuda com aquesta a la seva amiga. D’aquest cas, se n’ha fet fins i tot una pel·lícula.
L’últim cas sobre el qual hi ha hagut polèmica ha succeït a Itàlia, a una noia que portava 16 anys en coma irreversible el jutge va sentenciar que la desconnectessin de la màquina que la mantenia viva i així deixar-la morir d’inanició. Aquest cas va ser molt polèmic ja que el Papa de Roma quan se’n va assabentar es va queixar dient que no es podia deixar morir a una persona i menys així. No sé per què no poden deixar una persona escollir una cosa tan important com aquesta, si aquesta gent no fa mal a ningú, només volen morir i deixar de patir.
Penso que l’eutanàsia hauria de ser legal, és a dir, que la gent que vulgui morir no hagi de recórrer a un jutge perquè els deixi morir i no passin 16 anys patint. Lluitarem tots junts contra aquells que estiguin en contra de l’eutanàsia i aconseguirem legalitzar-la.
Redactat per: Eva Morata.
1a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
Molta gent no sap encara què és l’eutanàsia. L’eutanàsia és el dret que ha de tenir una persona a poder morir lliurement, sempre i quan aquesta persona no vulgui patir més per alguna malaltia o bé si ha tingut algun accident i aquesta persona s’ha quedat en estat vegetatiu i no es pot fer res per ajudar-la. En l’últim cas, una persona de família directa decidirà per aquesta si el que vol es deixar-la morir perquè no pateixi més o continuar amb aquesta persona connectada a una màquina per temps indefinit.
Malauradament, no tothom està a favor de que s’apliqui l’eutanàsia. Hi ha molta gent que diu que ajudar a acabar amb la vida d’una persona o deixar-la morir és poc ètic, però aquestes persones que pensen això segurament no s’han trobat mai en cap cas com aquest, llavors no saben com es pateix veient sofrir un malalt incurable que l’únic que vol és deixar de patir, deixar de sentir dolor. Si es trobessin en una situació com aquesta, segurament, canviarien d’opinió respecte a l’eutanàsia.
Hi ha hagut alguns casos força polèmics sobre l’eutanàsia. Un dels més importants al nostre país va ser el cas de Ramón San Pedro. Aquest home va sofrir un accident i com a conseqüència del mateix va quedar tetraplègic, és a dir, que no podia moure ni braços ni cames, només el cap. Ell volia acabar amb el seu infern d’una vegada per totes perquè no podria fer res i com que els metges no el deixaven morir una amiga seva el va ajudar donant-li cianur. Aquest cas és una mica dràstic, però aquí es veu el patiment que devia tenir aquest home per demanar-li una ajuda com aquesta a la seva amiga. D’aquest cas, se n’ha fet fins i tot una pel·lícula.
L’últim cas sobre el qual hi ha hagut polèmica ha succeït a Itàlia, a una noia que portava 16 anys en coma irreversible el jutge va sentenciar que la desconnectessin de la màquina que la mantenia viva i així deixar-la morir d’inanició. Aquest cas va ser molt polèmic ja que el Papa de Roma quan se’n va assabentar es va queixar dient que no es podia deixar morir a una persona i menys així. No sé per què no poden deixar una persona escollir una cosa tan important com aquesta, si aquesta gent no fa mal a ningú, només volen morir i deixar de patir.
Penso que l’eutanàsia hauria de ser legal, és a dir, que la gent que vulgui morir no hagi de recórrer a un jutge perquè els deixi morir i no passin 16 anys patint. Lluitarem tots junts contra aquells que estiguin en contra de l’eutanàsia i aconseguirem legalitzar-la.
Redactat per: Eva Morata.
1a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
Sr. Lluís García Valls
Av. Prat de la Riba, núm. 6
Barcelona
Benvolgut Sr. García,
M’adreço a vostè amb la intenció d’informar-lo que l’escola Anselm Clavé de Mollet del Vallès està esperant els llibres d’educació cívica, que havien estat encarregats per a 6è de primària, des del mes de setembre. Ara que ha passat un mes des de l’inici del curs, prego que agilitzi els tràmits per tal que puguem rebre els llibres al més aviat possible i així poder tenir una base per donar classe a aquests alumnes.
Espero notícies seves ben aviat.
Ben cordialment,
Eva Morata
Redactat per: Raquel Tomàs.
1a Correcció per: Eva Morata.
2a Correció per: M. del Mar García.
3a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
Av. Prat de la Riba, núm. 6
Barcelona
Benvolgut Sr. García,
M’adreço a vostè amb la intenció d’informar-lo que l’escola Anselm Clavé de Mollet del Vallès està esperant els llibres d’educació cívica, que havien estat encarregats per a 6è de primària, des del mes de setembre. Ara que ha passat un mes des de l’inici del curs, prego que agilitzi els tràmits per tal que puguem rebre els llibres al més aviat possible i així poder tenir una base per donar classe a aquests alumnes.
Espero notícies seves ben aviat.
Ben cordialment,
Eva Morata
Redactat per: Raquel Tomàs.
1a Correcció per: Eva Morata.
2a Correció per: M. del Mar García.
3a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
TEXT EXPLICATIU
COLORS I EMOCIONS
Poden els colors determinar com es sent una persona o fins i tot descriure emocionalment com és? Realment, els colors influeixen sobre el nostre estat psíquic i emocional? Tenen el mateix significat arreu del món o, pel contrari, en varia el significat depenent de cada cultura? La psicologia ha realitzat diversos estudis sobre el tema que analitzen l’efecte dels colors en la percepció i en la conducta humana.
Segons la psicologia del color o la colorteràpia, els colors exerceixen una influència física i psíquica, ja que poden provocar en nosaltres una determinada reacció o emoció. Els colors amb què ens vestim, per exemple, expressen una actitud particular vers els altres i vers nosaltres mateixos. Tanmateix, el nostre color preferit indica aspectes de la nostra personalitat. En general, els colors càlids es consideren estimulants, alegres i excitants, mentre que els freds ens donen la sensació de tranquils, sedants i en alguns casos depriments.
La interpretació d’un color, però, depèn del seu context, espai, temps i cultura. Per exemple, mentre que al món occidental el blanc és el símbol de la festa, celebració, a molts països orientals simbolitza la mort. El color vermell al món occidental representa l’amor, la passió, a molts països asiàtics és el color de la bona sort i l’utilitzen en casaments, naixements i en altres situacions especials. En canvi, a Sudàfrica el color vermell és el color de la tristesa. El color groc es relaciona amb la pusil·lanimitat als Estats Units i, pel contrari, significa valor al Japó.
Així doncs, podem dir que s’ha de tenir en compte que les interpretacions dels colors són molt subjectives segons la interpretació de cada persona i que, com hem vist anteriorment, les emocions o sensacions que expressen els colors depenen de la conceptualització pròpia de cada cultura.
Redactat per: Raquel Tomàs.
1a Correcció per: Eva Morata.
2a Correció per: M. del Mar García.
3a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
Poden els colors determinar com es sent una persona o fins i tot descriure emocionalment com és? Realment, els colors influeixen sobre el nostre estat psíquic i emocional? Tenen el mateix significat arreu del món o, pel contrari, en varia el significat depenent de cada cultura? La psicologia ha realitzat diversos estudis sobre el tema que analitzen l’efecte dels colors en la percepció i en la conducta humana.
Segons la psicologia del color o la colorteràpia, els colors exerceixen una influència física i psíquica, ja que poden provocar en nosaltres una determinada reacció o emoció. Els colors amb què ens vestim, per exemple, expressen una actitud particular vers els altres i vers nosaltres mateixos. Tanmateix, el nostre color preferit indica aspectes de la nostra personalitat. En general, els colors càlids es consideren estimulants, alegres i excitants, mentre que els freds ens donen la sensació de tranquils, sedants i en alguns casos depriments.
La interpretació d’un color, però, depèn del seu context, espai, temps i cultura. Per exemple, mentre que al món occidental el blanc és el símbol de la festa, celebració, a molts països orientals simbolitza la mort. El color vermell al món occidental representa l’amor, la passió, a molts països asiàtics és el color de la bona sort i l’utilitzen en casaments, naixements i en altres situacions especials. En canvi, a Sudàfrica el color vermell és el color de la tristesa. El color groc es relaciona amb la pusil·lanimitat als Estats Units i, pel contrari, significa valor al Japó.
Així doncs, podem dir que s’ha de tenir en compte que les interpretacions dels colors són molt subjectives segons la interpretació de cada persona i que, com hem vist anteriorment, les emocions o sensacions que expressen els colors depenen de la conceptualització pròpia de cada cultura.
Redactat per: Raquel Tomàs.
1a Correcció per: Eva Morata.
2a Correció per: M. del Mar García.
3a Correció per la professora: Isabel Olid.
Enviat al blog per: M. del Mar García.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)